En Pau Minut era un noi molt somiador i a la vegada molt actiu, sempre pensava en viatjar i fer coses arreu del món.Un dia mentres mirava les ofertes de viatges del diari, es va adonar que la pàgina del costat, era la pàgina de les esqueles.En una d'elles hi havia el nom d'una antiga companya d'institut ,una noia amb qui havien sigut molt amics, però ara feia molts anys que no es veien. Això el feu reaccionar sobre com de curta i inesperada era la vida i les tantes coses que volia fer abans de morir. Va deixar la feina i va començar a viatjar per tot el món sense parar.Un dia estant al "Machu Pichu", es va enrecordar de l'esquela de la seva amiga i es va adonar que per molt que viatgés, per molta gent que conegués era impossible conèixer tots els llocs del món i tota la gent.Necessitava més temps. Va trobar la solució:ATURAR EL TEMPS! I així ho va fer! Els dies duraven tantes hores com volia, els mesos eren com anys...Però va arribar el dia en que ja coneixia tots els racons del món i tota la gent que l'habitava.En el diari d'aquell dia hi havia una esquela que posava: Ha mort aprofitant fins a l'últim segon, Pau Minut.