diumenge, 23 de novembre del 2008




Molt bon dia a tothom! Ahir estava al cotxe i ma mare va posar un CD amb tot de cançons que parlen de llibertat. I vaig tornar a escoltar aquesta cançó, es diu "Al alba" i es de Luis Eduardo AUTE. durant la dictadura franquista els cantants se les havien d'ingeniar per dir coses en contra del govern sense poder dir-les tal com eren un exemple molt clar es l'estaca de Lluis Llach. Aquesta cançó, tot i semblar una cançó d'amor, amaga una dura cr´tica conmtra la pena de mort , en especial a totes les condemnes que va dur el terme el régim franquista.NO A LA PENA DE MORT!
Si te dijera amor mío que temo a la madrugada no sé que estrellas son esas que hieren como amenazas ni sé que sangra la luna al filo de su guadaña
Presiento que tras la noche vendrá la noche más larga quiero que no me abandones amor mío al alba al alba, al alba al alba, al alba...
Los hijos que no tuvimos se esconden en las cloacas comen las ultimas flores parece que adivinaran que el día que se avecina viene con hambre atrasada
Presiento que tras la noche...
Miles de buitres callados van extendiendo sus alas no te destroza amor mío esta silenciosa danza. maldito baile de muertos pólvora de la mañana.
Presiento que tras la noche...


1 comentari:

Josep ha dit...

Benvolgut Inadaptat:
has escoltat les falques de la COPE amb L'Estaca del Lluís Llach?