La dona!

Els trets més importants de la dona durant l'era franquista era que la dona fós la mestressa de casa, católica que es dediqués exclusivament al manteniment de la família i que no pogués opinar de política,en definitiva com menys coses sapiguèssin, millor. Avui en dia a canviat molt la visió de la dona. Ara es porta el model de dona treballadora que comparteix la feina de casa amb el home, pot parlar de política i de qualsevol cosa que vulgui.Avui en dia podem veure dones al capdavant de grans empreses, tot i que amb un percentatge molt menor al masculí. Es parla molt de la igualtat de sexes en la societat però tot i les millores encara falta molt: les dones per el sol fet de ser dones cobren menys que els homes entre molts altres aspectes.La gent gran molts cops encara tenen la mentalitat d'abans i aixó influeixen la societat actual.

EXÈRCIT! PER QUÈ?!

Sempre he pensat que els exèrcits son una cosa totalment estúpida. Estic cansat de sentir dir a grans mandataris que envien els seus exèrcits a la guerra per aconseguir la pau. Això és totalment il-lògic! En época de pau no hi ha ni morts ni desplaçats ni exiliats ni cases destrosades ni pobles fets miques. Si cap estat el món no tingués exèrcit, no es podrien barallar entre ells i cap persona moriria a causa d'interesos imperialistes. La ONU, que tan parla de pau i de respecte als drets humans, no han fet res més que parlar, mai han tingut cap intenció d'abolir els exèrcits per tal d'aconseguir un món més just.Un cop vaig sentir que si s'invertís el 1% de la despessa en armament militar mundial en la lluita contra la fam, aquesta desapareixaria.Les guerres son un obstacle per a l'evolució de l'humanitat.

En Pau Minut era un noi molt somiador i a la vegada molt actiu, sempre pensava en viatjar i fer coses arreu del món.Un dia mentres mirava les ofertes de viatges del diari, es va adonar que la pàgina del costat, era la pàgina de les esqueles.En una d'elles hi havia el nom d'una antiga companya d'institut ,una noia amb qui havien sigut molt amics, però ara feia molts anys que no es veien. Això el feu reaccionar sobre com de curta i inesperada era la vida i les tantes coses que volia fer abans de morir. Va deixar la feina i va començar a viatjar per tot el món sense parar.Un dia estant al "Machu Pichu", es va enrecordar de l'esquela de la seva amiga i es va adonar que per molt que viatgés, per molta gent que conegués era impossible conèixer tots els llocs del món i tota la gent.Necessitava més temps. Va trobar la solució:ATURAR EL TEMPS! I així ho va fer! Els dies duraven tantes hores com volia, els mesos eren com anys...Però va arribar el dia en que ja coneixia tots els racons del món i tota la gent que l'habitava.En el diari d'aquell dia hi havia una esquela que posava: Ha mort aprofitant fins a l'últim segon, Pau Minut.