tag:blogger.com,1999:blog-16439565377320732752024-03-12T20:55:59.703-07:00corrandes d'exiliAvui en terres de fRança i demà més lluny potser no hem morirè d'enyorança, ans d'enyorança viuré...Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-89892009603105561582009-04-12T23:14:00.000-07:002009-04-12T23:39:47.087-07:00SEMPRE ESTÀ BÉ TENIR UN BON LLIBRE A MÀ.Penso que la lectura es sempre una forma de oci com pot ser el cinema o les consoles (al no ser que aquesta lectura sigui obligada) per tant si t'estàs llegint un llibre que no t'agrada, el que has de fer es tancar-lo i desar-lo a l'estantaria, ja que si es oci, t'ho has de passar bé llegint alló, o com a mínim trobar-ho interesant.<br /><br />Avui en dia tenim molta sort; tenim molts estils de llibres, així a aquell que no l'hi agraden les noveles romàntiques, pot llegir-ne de policíaques o d'aventures. També cal destacar el gran accés que en tenim gràcies a les moltes llibreries, biblioteques, a Internet i fins i tot en el nou llibre electrònic (en aquest últim és, de moment, de duptós éxit). Evidentment, cada any que passa hi ha una oferta més gran de llibres hi això es bo per al lector ja que té més llibres per triar. Crec que llegir t'ajuda a crèixer com a persona, et fa posar en lloc de les altres persones i conèixer els sentiments d'aquestes. Penso també que es una bona forma d'adquirir una mica de cultura general del món.<br /><br />En conclusió, la lectura( de qualsevol génere) es una forma de oci que no només fa passar-t'ho bé durant una estona, sinó que també t'ajuda a comprendre el món en el que vius.Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-68940883497478045482009-02-10T10:28:00.000-08:002009-02-10T10:53:18.129-08:00SILVIO RODRIGUEZ<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00L10rB3UbRrIlh2FMwB2GAUR_VSabXz1HTgWUsGZOr3w32aKWLDS7v9GrR2No3Bus5x7i8CMimeVpGyA04rQp0GKRRslL1tcklwDe16N3Hnpghwr3gDpohIG8CpcTswYuXRvivBmZfM/s1600-h/silvio-rodriguez.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5301240841463595234" style="WIDTH: 312px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00L10rB3UbRrIlh2FMwB2GAUR_VSabXz1HTgWUsGZOr3w32aKWLDS7v9GrR2No3Bus5x7i8CMimeVpGyA04rQp0GKRRslL1tcklwDe16N3Hnpghwr3gDpohIG8CpcTswYuXRvivBmZfM/s320/silvio-rodriguez.jpg" border="0" /></a><br /><br />Aquest home es increible... te una veu impresionant! Es sempre coherent amb les seves idees.Es un clar defensor de la revolució cubana en la que sempre hi ha estat compromès( crec que actualment es ministre del govern cubà)Les seves lletres son pura poesia ...<br /><br /><br />us deixu amb la lletra d'una de les seves millors cançons,la qual va dedicada al CHE i amb un parell de videos<br /><br /><br /><strong>AMERICA TE HABLO DE ERNESTO</strong><br /><br /><br /><br /><br />Con una mano larga</div><div align="center">para tocar las estrellas</div><div align="center">y una presión de dios en la huella,</div><div align="center">pasó por tu cintura</div><div align="center">,por tu revés y derecho</div><div align="center">el curador de hombres estrechos.</div><div align="center"><br /></div><div align="center">Preparando el milagro</div><div align="center">de caminar sobre el agua</div><div align="center">y el resto de los sueños</div><div align="center">de las dolencias del alma,</div><div align="center">vino a rajar la noche</div><div align="center">un emisario del alba.</div><div align="center">Y con voz tan perfecta</div><div align="center">que no necesita oído</div><div align="center">hizo un cantar que suena a estampido.</div><div align="center"><br /></div><div align="center"></div><div align="center">En todos los idiomas el emisario</div><div align="center">va a verte:</div><div align="center">en todos los idiomashay muerte.</div><div align="center">Aunque lo entierren hondo,</div><div align="center">aunque le cambien la cara,</div><div align="center">aunque hablen de esperanza</div><div align="center">y brille la mascarada,</div><div align="center">llegará su fantasma</div><div align="center">bien retratado en las balas. </div><br /><br /><br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=phz5oQfZPz8&feature=related">http://www.youtube.com/watch?v=phz5oQfZPz8&feature=related</a> EL NECIO<br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=YKk9ESjZSNQ">http://www.youtube.com/watch?v=YKk9ESjZSNQ</a> AMERICA TE HABLO DE ERNESTORoger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-79263808593635565192009-01-12T12:27:00.000-08:002009-01-12T12:29:23.408-08:00VICENT ANDRÉS ESTELLÈS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1DaqjRzzCaO1kM6RW3AC-motiUVt5EeMtRJXPfpZvT0Lj4UPzP3RhU2UWXtxy3LVDQqgY4s-z1oHuwQAslzJyN5_y56CFPDfDldMZP8fLjesTjSDebvysODv7eyEiAz1nHFLCTt_jt4/s1600-h/Vicent+andres+estelles.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290507020402199890" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 110px; CURSOR: hand; HEIGHT: 105px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1DaqjRzzCaO1kM6RW3AC-motiUVt5EeMtRJXPfpZvT0Lj4UPzP3RhU2UWXtxy3LVDQqgY4s-z1oHuwQAslzJyN5_y56CFPDfDldMZP8fLjesTjSDebvysODv7eyEiAz1nHFLCTt_jt4/s400/Vicent+andres+estelles.jpg" border="0" /></a><br /><div>Escric sota una lluna amarga com la fel. (Ja sé que açò que em passa no és res de l’altre món...) Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu.<br />Em pesen les sabates com si fossen de plom. No tinc ganes d’escriure, si vols que et parle clar. Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls.<br />M’he assegut un moment mentre es calfa el sopar. S’ou, baix, la melodia tendra del Limelight. Un infant plora i plora en el pis del costat.<br />La meua dona jau, fa deu dies, al llit. No tenim ganes ja de parlar, de dir res. Per la finestra, oberta, ve l’escàndol dels grills.<br />Tinc que posar-me a escriure’t, car no hi ha altre remei. T’escriuen els poetes, i jo sóc un poeta. Dec d’escriure un poema a sant Vicent Ferrer.<br />Açò és tot: ací em tens. Sent que l’ànima em crema, ací, com un taló ben coent, ben amarg. L’aire fi de la mar em colpeja l’esquena.<br />¿He de dir que tu ets un gran valencià i he de dir tot això i allò de «nostra parla» i he de cantar la teua lucidesa allà a Casp,<br />i el teu verb, i la teua voluntat unitària als mapes i l’Església, i el goig dels teus miracles, i el teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l’aigua?<br />M’afluixaré els cordons —permet— de les sabates. O em quedaré, dempeus, descalç sobre els taulells. Diré una lletania de quatre coses clares.<br />M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell. Em llavaré les mans amb aigua i amb sabó. Em tallaré les ungles ben acuradament.<br />Mira: he de lluitar. Déu em vol vencedor. No em dónes, doncs, la pau, car me la vull guanyar. El cor em creix i em creix, com el pa en l’alcavor,<br />mentre vaig, vinc i torne. No em dónes, doncs, la pau ni la serenitat: són un luxe, només, i no estem per a luxes. Vull anar i tornar<br />i fer el meu camí, cada jorn, ardentment. El meu camí, les meues coses, calentes, meues. Dóna’m lluita, car jo ja posaré el demés.<br />Que em facen les paraules servei concret de pedres per tirar-les a un riu o tirar-les a un cap. Deixa’m, així, dempeus: açò, només, et pregue.<br />Dóna’m lluita, car no vull posar-me a adorar els ídols imbecils de les paraules, ara que és el temps d’agafar-les com ganivets o malls.<br />És el temps d’agafar-les i fer-les foc i flama, de dir açò i allò clarament i tenaç. Dóna’m lluita i motius de plany o d’esperança.<br />Si no tingués què dir, tapa’m la boca amb fang. No em deixes a la vora de l’ègloga i les dàlies. No vull trair qui lluita, qui passa son o fam.<br />No em deixes a la vora del riu de les paraules. Ni vull saber nadar i guardar bé la roba. Vull llençar-me, de cap, i jugar a les clares.<br />No em dónes, doncs, la pau. Et demane altra cosa. Solament que em sostingues ben calent, ben humà. El camí de la punxa conclou sempre en la rosa.<br />Jo sóc un entre tants: em sent un entre tants que agafen el tramvia i ploren, cada jorn, silenciosament, quasi sense plorar.<br />Europa em dol i els dies de la seua tristor. Europa em dol i em dol ben concreta i calenta, com un pa que es fa agre de no portar-lo al forn.<br />Com un pa entre les mantes d’una por inconcreta, que creix i creix amb una tristíssima buidor. És l’hora de creuar-lo amb una ganiveta,<br />és l’hora violenta, per fi, de la saó! És l’hora clara i alta dels cors i els peus oberts. De dir allò que hi manca. I de dur el pa al forn.<br />De cremar les paraules i fer, del fum, el llenç que òmpliga el món, la tarda, altra vegada el món. És l’hora de parlar clar i ras, sant Vicent.<br />(¿O de seure’s a un còdol i callar ja del tot?) </div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-3126773162892396032009-01-08T08:40:00.001-08:002009-01-08T08:40:45.821-08:00VISCA PALESTINA LLIUREAvui va per el poble palestí! Està patint una massacre i nosaltres en ho mirem com sin res! Els governs no foten res per pressionar israel! Si t'han a favor de la pau estan com poden permetre aquestes barbàries? Tan insolidaris som?¿EM FOT VERGONYA! el que cal es enviar exèrcits a gaza i alliberar tot el territori palestí que està átrapat per terra mar i aire per israel, el qual imedeix el provehiment de materies primeres a Palestina!Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-34713774620594101622008-12-09T05:54:00.000-08:002009-01-02T01:42:36.314-08:00La dona!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcSHxezb6VBgoTRRKk9cEsG-6UTN7VFHttL3XHPM38hpEZFjR4nAOjDTPq2xky1KXhIXdzFbch438oeBXXuDk6VIhldVHtAAH_oYGT2D529AMG9T3_51slWO5qywLfQvyoOv2Q0hNmCcQ/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286629464903839154" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 97px; CURSOR: hand; HEIGHT: 135px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcSHxezb6VBgoTRRKk9cEsG-6UTN7VFHttL3XHPM38hpEZFjR4nAOjDTPq2xky1KXhIXdzFbch438oeBXXuDk6VIhldVHtAAH_oYGT2D529AMG9T3_51slWO5qywLfQvyoOv2Q0hNmCcQ/s400/images.jpg" border="0" /></a><br /><div>Els trets més importants de la dona durant l'era franquista era que la dona fós la mestressa de casa, católica que es dediqués exclusivament al manteniment de la família i que no pogués opinar de política,en definitiva com menys coses sapiguèssin, millor. Avui en dia a canviat molt la visió de la dona. Ara es porta el model de dona treballadora que comparteix la feina de casa amb el home, pot parlar de política i de qualsevol cosa que vulgui.Avui en dia podem veure dones al capdavant de grans empreses, tot i que amb un percentatge molt menor al masculí. Es parla molt de la igualtat de sexes en la societat però tot i les millores encara falta molt: les dones per el sol fet de ser dones cobren menys que els homes entre molts altres aspectes.La gent gran molts cops encara tenen la mentalitat d'abans i aixó influeixen la societat actual.</div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-37899580279896467352008-12-06T07:15:00.000-08:002008-12-08T00:38:41.377-08:00EXÈRCIT! PER QUÈ?!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMY4zsaI72PPu_qRNdr48uGVLfWjqqB01myc9qO3PsdYjzd688T5C-BvAS_6EdQ9zBnuo3LuGNd3LQLAW5TXnw_e5Au7xXfhw2jkrld38KdwaKdH2SICbp8jOMQkwBL071P17VooxAZZ0/s1600-h/pixa-soldats.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5277335872235994114" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 262px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMY4zsaI72PPu_qRNdr48uGVLfWjqqB01myc9qO3PsdYjzd688T5C-BvAS_6EdQ9zBnuo3LuGNd3LQLAW5TXnw_e5Au7xXfhw2jkrld38KdwaKdH2SICbp8jOMQkwBL071P17VooxAZZ0/s400/pixa-soldats.jpg" border="0" /></a><br /><div>Sempre he pensat que els exèrcits son una cosa totalment estúpida. Estic cansat de sentir dir a grans mandataris que envien els seus exèrcits a la guerra per aconseguir la pau. Això és totalment il-lògic! En época de pau no hi ha ni morts ni desplaçats ni exiliats ni cases destrosades ni pobles fets miques. Si cap estat el món no tingués exèrcit, no es podrien barallar entre ells i cap persona moriria a causa d'interesos imperialistes. La ONU, que tan parla de pau i de respecte als drets humans, no han fet res més que parlar, mai han tingut cap intenció d'abolir els exèrcits per tal d'aconseguir un món més just.Un cop vaig sentir que si s'invertís el 1% de la despessa en armament militar mundial en la lluita contra la fam, aquesta desapareixaria.Les guerres son un obstacle per a l'evolució de l'humanitat.</div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-19454734093327073112008-12-05T06:42:00.000-08:002008-12-08T09:21:15.019-08:00En Pau Minut era un noi molt somiador i a la vegada molt actiu, sempre pensava en viatjar i fer coses arreu del món.Un dia mentres mirava les ofertes de viatges del diari, es va adonar que la pàgina del costat, era la pàgina de les esqueles.En una d'elles hi havia el nom d'una antiga companya d'institut ,una noia amb qui havien sigut molt amics, però ara feia molts anys que no es veien. Això el feu reaccionar sobre com de curta i inesperada era la vida i les tantes coses que volia fer abans de morir. Va deixar la feina i va començar a viatjar per tot el món sense parar.Un dia estant al "Machu Pichu", es va enrecordar de l'esquela de la seva amiga i es va adonar que per molt que viatgés, per molta gent que conegués era impossible conèixer tots els llocs del món i tota la gent.Necessitava més temps. Va trobar la solució:ATURAR EL TEMPS! I així ho va fer! Els dies duraven tantes hores com volia, els mesos eren com anys...Però va arribar el dia en que ja coneixia tots els racons del món i tota la gent que l'habitava.En el diari d'aquell dia hi havia una esquela que posava: Ha mort aprofitant fins a l'últim segon, Pau Minut.Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-83843869204335783252008-11-23T02:08:00.000-08:002008-11-23T02:47:02.094-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbOiNK44-sReCAU5SobXP4EGpdaZHYI50io8EkvHnGsPBXouN7dYNSQ-4KHvaZSz34zkYhtrrJNIqRhA8ePvOQ8xShj67zhyphenhyphenKPRsVa2wQ9rD5XLajqBOcRREQ62puT8qG8ODXD-KK9VEw/s1600-h/LE+Aute[1].JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271795340552544114" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbOiNK44-sReCAU5SobXP4EGpdaZHYI50io8EkvHnGsPBXouN7dYNSQ-4KHvaZSz34zkYhtrrJNIqRhA8ePvOQ8xShj67zhyphenhyphenKPRsVa2wQ9rD5XLajqBOcRREQ62puT8qG8ODXD-KK9VEw/s200/LE+Aute%5B1%5D.JPG" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWlCGgp2x2rXI8_F6tixM_NbCVBVeskMCk5BzBlIFGhyphenhyphen9fTDs0sSHAqL4H7s7CWbo4_XTAh5QlHYcIKoaR6JIY7q0WOqJjBd3PYYILgcwj04_F0rs7lhFdbfU_Z3P28La3cGew2-Zo7Y/s1600-h/fotos_de_paisajes_05.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271793491828312562" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWlCGgp2x2rXI8_F6tixM_NbCVBVeskMCk5BzBlIFGhyphenhyphen9fTDs0sSHAqL4H7s7CWbo4_XTAh5QlHYcIKoaR6JIY7q0WOqJjBd3PYYILgcwj04_F0rs7lhFdbfU_Z3P28La3cGew2-Zo7Y/s320/fotos_de_paisajes_05.jpg" border="0" /></a> </div><br /><div></div><br /><div>Molt bon dia a tothom! Ahir estava al cotxe i ma mare va posar un CD amb tot de cançons que parlen de llibertat. I vaig tornar a escoltar aquesta cançó, es diu "Al alba" i es de Luis Eduardo AUTE. durant la dictadura franquista els cantants se les havien d'ingeniar per dir coses en contra del govern sense poder dir-les tal com eren un exemple molt clar es <a href="http://http://es.youtube.com/watch?v=4Zvz2GJaIqI">l'estaca</a> de Lluis Llach. Aquesta cançó, tot i semblar una cançó d'amor, amaga una dura cr´tica conmtra la pena de mort , en especial a totes les condemnes que va dur el terme el régim franquista.NO A LA PENA DE MORT! </div><div> </div><div>Si te dijera amor mío que temo a la madrugada no sé que estrellas son esas que hieren como amenazas ni sé que sangra la luna al filo de su guadaña<br />Presiento que tras la noche vendrá la noche más larga quiero que no me abandones amor mío al alba al alba, al alba al alba, al alba...<br />Los hijos que no tuvimos se esconden en las cloacas comen las ultimas flores parece que adivinaran que el día que se avecina viene con hambre atrasada<br />Presiento que tras la noche...<br />Miles de buitres callados van extendiendo sus alas no te destroza amor mío esta silenciosa danza. maldito baile de muertos pólvora de la mañana.<br />Presiento que tras la noche...</div><div> </div><div><a href="http://es.youtube.com/watch?v=4vdm2OHdgHA">http://es.youtube.com/watch?v=4vdm2OHdgHA</a></div><div> </div><div><br /><br /> </div><div></div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-18085606617054550462008-11-19T09:36:00.001-08:002008-11-19T09:53:03.598-08:00SÓC DALTONIC, I QUÈ?!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6OKTx30ZqKExbym4V8qTtJ4_AUuj8HQWr-tvSavRMR8mr-E0HKdqLDj8EzwaM0aHyqQfdDZZcg4o76pTjWuQsrgTKlXznMGDPsslJ7d4SWSLM52-e1Jionqv1OK39zmgT8lYBHvxUEY/s1600-h/daltonismo_45.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5270424022551616306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6OKTx30ZqKExbym4V8qTtJ4_AUuj8HQWr-tvSavRMR8mr-E0HKdqLDj8EzwaM0aHyqQfdDZZcg4o76pTjWuQsrgTKlXznMGDPsslJ7d4SWSLM52-e1Jionqv1OK39zmgT8lYBHvxUEY/s320/daltonismo_45.jpg" border="0" /></a><br /><div>N'estic fart de sentir brometes sobre els daltonics! Molt bé osm daltònics i confonem els colors, però no som ni imbécils ni inútils! Per començar hi han molts estudis que diuen que ser daltonic es tenir una visió més avançada dels colors (no vol di que sigui ni millor ni pitjor) Es veritat que s'han aconseguit moltes millores en les condicions de vida dels daltonics(abans no podíam conduir, per exemple) però encara falta molt! Jo vull ser bomber i no puc ser-ho perqué sóc daltonic AIXÓ HA DE SER UN BROMA PER COLLONS! Tampoc podem ser ni militars ni policies(millor!) ni conductors d'avions ni moltes altres coses...Ara digueu-me perqué jo no puc ser bomber? Hi ha gent que m'ha dit que es perqué podria confondre el color de la flama i tirar-li una aigua o algun gas o el que sigui que no fos el correcte. Pero que ens prenen per tontos? Només us diré que els daltònics recursos per no cagar-la en segons quines coses( per exemple en la típica broma de semàfor) i 10.000 recursos més als quals els fem de forma involuntària, sense pensar-hi. Abans d'acabar m'agradaria donar-vos un consell bàsic:</div><div> </div><div>-Quan conegueu a alguna persona que sigui daltónica o us entereu algun dia que una persona que coneixeu de fa temps ho sigui, no feu la típica brometa de preguntar-li de quin color portes el jersey perqué us enviarà a la merda.Es una cosa que sempra m'ha fet ràbia...</div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-2579796885964888942008-11-17T12:15:00.000-08:002008-11-17T12:25:57.837-08:00DESPERTA FERRO!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxz2b_VdN8kl_ImZjg09BE5K2PfZJjBBiIuFYkeEUr5CzCYaymjGCweq1ZvaxZfXmTuigkCpLWoyd44FIzCj6f7BcFG8MDlSLizC0DLUsEdvWQfNPihNp2Mo0wP-Rd-VxSOMrGsZoapss/s1600-h/desperta4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269724672767817714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxz2b_VdN8kl_ImZjg09BE5K2PfZJjBBiIuFYkeEUr5CzCYaymjGCweq1ZvaxZfXmTuigkCpLWoyd44FIzCj6f7BcFG8MDlSLizC0DLUsEdvWQfNPihNp2Mo0wP-Rd-VxSOMrGsZoapss/s320/desperta4.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVNPYBzuRkwSLyGHmRLXykH5hiP1VztYsdQFmVcZWucRumWrIgESnZYJGuAXrJY5wJ5M9MtQl1k_N2samQhiZSXXU2KKRBBYvwlsegtWvqBPFUiAo31kEtPT3srri_-a93lJp9wAIsB0/s1600-h/desperta5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269724566663181106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 206px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVNPYBzuRkwSLyGHmRLXykH5hiP1VztYsdQFmVcZWucRumWrIgESnZYJGuAXrJY5wJ5M9MtQl1k_N2samQhiZSXXU2KKRBBYvwlsegtWvqBPFUiAo31kEtPT3srri_-a93lJp9wAIsB0/s320/desperta5.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div>Bones a tothom!</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Com que aquests dioes a català estem parlant dels almogàvers he trobat adecuat recomenar aquesta beguda energètica fet i distribuida als PPCC. Es diu DESPERTA FERRO, crit característic dels almogàvers, cos d'infanteria especial de la corona catalano-aragonesa. Us deixu a continuacio un link amb una web on troba tot de productes " made in catalonia"</div><div> </div><div><a href="http://www.apats.com/cola/despertaferro.php">http://www.apats.com/cola/despertaferro.php</a></div><div> </div></div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-59141572640569179422008-11-09T02:26:00.000-08:002008-11-09T02:32:15.720-08:00ELOGO DELS DINERS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiEIacgRoCjlV2esGvhwoE7hIjHL0uEdPS8_sAA5ThjhIvWgaJoBXpFI5Vl2h234s47sLxTES4-BBj8uXuLB9oQzEvTt77I8o0H9dQMUAJD3z6xagHR-bpyX4CTwrY6Z4DvjhU1Nf_ka4/s1600-h/dolar272[1].jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5266603693096237842" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 262px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiEIacgRoCjlV2esGvhwoE7hIjHL0uEdPS8_sAA5ThjhIvWgaJoBXpFI5Vl2h234s47sLxTES4-BBj8uXuLB9oQzEvTt77I8o0H9dQMUAJD3z6xagHR-bpyX4CTwrY6Z4DvjhU1Nf_ka4/s320/dolar272%5B1%5D.jpg" border="0" /></a><br /><div><br />Aquest text va ser escrit per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Turmeda">Anselm Turmeda</a> (1375-1423) a finals del segle XIV. Turmeda, en aquesta època, formava part de l’ordre franciscana, però més tard va passar-se a la fe islàmica. Elogi dels diners és un fragment de l’obra Llibre de bons amonestaments, un llibre de bones conductes. Aquest fragment que va ser escrit fa més de 600 anys encara podria ser perfectament vigent avui en dia ja que et fa reflexionar sobre el poders dels diners en les persones i en la societat en general.<br /><br />La principal diferència d’aquest text amb la lírica trobadoresca es que està escrit en català. Però penso que es podria relacionar amb el sirventès trobadoresc ja que fa es podria dir que es un discurs moralitzador, però es nota la ironia al llarg de tota la obra.</div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-83239360823683084352008-09-30T07:22:00.000-07:002008-09-30T07:44:06.828-07:00MAI MÉS!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcAiicQs56ecZvJFsKmq8LXvX76yC7-u-_XAZjtr1SGIUQtPsdSMr17BhTD8enyhEFEqInSZhkgVxuyHnNkqe4R4ozsDbx1drWQ_ixU17Krf7WRMMSf_T2W_E7Dt85hZnXxY1oJPy7BY0/s1600-h/Unamuno.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251825151672454386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcAiicQs56ecZvJFsKmq8LXvX76yC7-u-_XAZjtr1SGIUQtPsdSMr17BhTD8enyhEFEqInSZhkgVxuyHnNkqe4R4ozsDbx1drWQ_ixU17Krf7WRMMSf_T2W_E7Dt85hZnXxY1oJPy7BY0/s320/Unamuno.jpg" border="0" /></a><br /><div>Avui posaré un discurs de Miguel de Unamuno que em va recomenar un amic meu i després de llegir-lo he decidit penjar-lo al bloc. Aquest discurs s'ha fet famós per la famosa frase "Vencereís pero no convencereís". Està en castellà però bé, d'algu ens ha de servir saber idiomes no?</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Era la Festividad de la Hispanidad (12 de octubre de 1936). José María Pemán declama un afectado discurso en el que ataca la diversidad cultural española – presente en el País Vasco y Cataluña – regiones que considera “cánceres en el cuerpo de la nación. El fascismo , que es el sanador de España, sabrá como exterminarlas, cortando en la carne viva, como un decidido cirujano libre de falsos sentimentalismos” (no hay que dejar de percibir la proximidad de este punto de vista con el discurso antiplurarista de cierto conservadurismo peruano).Se escuchan entonces los cánticos y slogans que grita Millán Astray – lugarteniente de Franco – en diálogo con el auditorio: “¡Viva la muerte!" "¡España!"; "¡Una!", "¡España!" "¡Grande!". Los asistentes hacen el saludo fascista frente al retrato del dictador.Entonces el filósofo – entonces Rector Emérito de Salamanca - responde. Primero exige respeto para vascos y catalanes (él era oriundo de Bilbao y el obispo de Salamanca provenía de Barcelona), pero luego encontramos la sustancia de su discurso, una encendida defensa de la vida en libertad."Estáis esperando mis palabras. Me conocéis bien, y sabéis que soy incapaz de permanecer en silencio. A veces, quedarse callado equivale a mentir, porque el silencio puede ser interpretado como aquiescencia (….) Ahora acabo de oír el necrófilo e insensato grito "¡Viva la muerte!" y yo, que he pasado mi vida componiendo paradojas que excitaban la ira de algunos que no las comprendían he de deciros, como experto en la materia, que esta ridícula paradoja me parece repelente. El general Millán-Astray es un inválido. No es preciso que digamos esto con un tono más bajo. Es un inválido de guerra. También lo fue Cervantes. Pero desgraciadamente en España hay actualmente demasiados mutilados. Y, si Dios no nos ayuda, pronto habrá muchísimos más. Me atormenta el pensar que el general Millán-Astray pudiera dictar las normas de la psicología de la masa. Un mutilado que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes, es de esperar que encuentre un terrible alivio viendo cómo se multiplican los mutilados a su alrededor."Millán Astray se le acerca amenazante, gritando – para entusiasmo de los falangistas presentes -: "¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!". Pero Unamuno prosigue, sin atemorizarse ni retroceder."Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España".A los diez días, Unamuno fue destituido como Rector. Fue expulsado por el consejo corporativo municipal de Salamanca. Quien propuso esta vergonzosa expulsión fue el concejal Rubio Polo, quien justificó la medida de la siguiente manera:"...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades".Este innoble alegato de Rubio Polo forma parte de la historia universal de la intolerancia y de la represión del pensamiento libre. Se parece a la defensa que algunos "prosistas criollos" hacen hoy día de la limitación de la autonomía universitaria por "razones doctrinales". Cualquier similitud con la pluma de ciertos espíritus antidemocráticos (y de cierta prensa) no es pura coincidencia.Unamuno muere apenas dos meses después de este incidente, estando bajo arresto domiciliario por orden expresa del régimen franquista.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>A continuació i com vaig dir el dia de la presentació posaré un poema; en aquest cas es de Rafael Alberti i es diu, "A galopar"</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Las tierras, las tierras, las tierras de España,</div><br /><br /><div>las grandes, las solas, desiertas llanuras. </div><br /><br /><div>Galopa, caballo cuatralbo,</div><br /><br /><div>jinete del pueblo, </div><br /><br /><div>al sol y a la luna. </div><br /><br /><div><br />¡A galopar, </div><br /><br /><div>a galopar, </div><br /><br /><div>hasta enterrarlos en el mar! </div><br /><br /><div><br />A corazón suenan, resuenan, resuenan</div><br /><br /><div>las tierras de España, en las herraduras. </div><br /><br /><div>Galopa, jinete del pueblo, </div><br /><br /><div>caballo cuatralbo, caballo de espuma. </div><br /><br /><div><br />¡A galopar, </div><br /><br /><div>a galopar, </div><br /><br /><div>hasta enterrarlos en el mar! </div><br /><br /><div><br />Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;</div><br /><br /><div>que es nadie la muerte si va en tu montura. </div><br /><br /><div>Galopa, caballo cuatralbo,</div><br /><br /><div>jinete del pueblo, </div><br /><br /><div>que la tierra es tuya. </div><br /><br /><div><br />¡A galopar,</div><br /><br /><div>a galopar, </div><br /><br /><div>hasta enterrarlos en el mar!</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Rafael Alberti</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div><a href="http://es.youtube.com/watch?v=15JfnrqBqSI">http://es.youtube.com/watch?v=15JfnrqBqSI</a> En aquesut vídeo surten en Paco Ibañez i el mateix Rafael Alberti cantant i recistant el poema respectivament.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>M'agradaria acabar amb una frase prou famosa de Ovidi Montllor.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>"Hi ha gent a qui no els agrada que es parle s'escrga o es pensi en català. Són la mateixa gent a qui no agrada que es parle s'escriga i es pensi.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Salut a tothom!</div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-50061823613840320222008-09-29T08:04:00.000-07:002008-09-29T09:53:18.666-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWAj0hA4QAILCbji8uzh5GdUx6WFvlTPcbDD6IqPu4a8nF25vBCG1myvzHCzMtze-cG_W6IpCPeUqgXNDen7Finy73JmSs6Sol51YM4iX8Rnw_GPxdtwXRImndhgIjXa8DRsLhnt0DgI/s1600-h/untitled.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251460620246050242" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWAj0hA4QAILCbji8uzh5GdUx6WFvlTPcbDD6IqPu4a8nF25vBCG1myvzHCzMtze-cG_W6IpCPeUqgXNDen7Finy73JmSs6Sol51YM4iX8Rnw_GPxdtwXRImndhgIjXa8DRsLhnt0DgI/s320/untitled.bmp" border="0" /></a><br /><div>L'autor del discurs va ser en Quim Monzó, un home que parla molt ràpid i que té molts "tics". És escriptor, i sobretot ha escrit contes. Jo mai n'he llegit cap llibre seu i per tant no puc dir si m'agrada o no,però si que puc dir que n'he sentit bones crítiques. Penso que ha de ser bo, ja que no donen l'honor ni la responsabilitat de fer el discurs inaugural d'una fira tant important com es aquesta a una persona que no sàpiga escriure. La fira del llibre de Frankfurt és, segurament, la més important del sector i que aquell any la convidada especial fos la cultura catalana va ser un honor.En el públic, penso que hi havia tres tipus de persones: les primeres sòn aquelles a qui realment els hi interessava el discurs i per tant el volien(i podien) escoltar-lo en directe.Els segons eren els que estaven allà "perquè toca, i si toca,toca" . I els tercers eren els catalans que ho van mirar desde casa. Crec que el format del discurs que va fer va ser molt original i encertat, ja que cadascú ha de fer alló que sap fer millor.</div><div> </div><div>El text es pot dividir en tres parts:en la primera part, l'autor dupta de si acceptar l'encàrrec o no. En la segons fa un petit repàs per la història de Catalunya i la literatura catalana i parla de l'estat actual i el futur d'aquesta.A la tercera part intenta esvrinar quin contingut hauria de tenir el discurs.</div><div> </div><div>La seva forma de parlar i expressar-se fa que la gent estigui pendent del discurs i que aquest sigui més amé. L'objectiu d'aquest discurs era parlar de la literatura catalana, del català i de Catalunya d'una forma amena i divertida fuguint del típic discurs avorrit, i l'ha complert a la perfecció. Durant el discurs i en especial a la segona part parla de Frederic Mistral, escriptor occità i premi Nobel de literatura,1904 i es quiexa que desde aquest moment, cap altre literatura sense estat ha guanyat aquest premi.</div><div> </div><div> </div><div>En conclusió, aquest discurs m'ha agradtat molt ja que l'he trobat molt animat i divertit, però alhora contundent i clar.El fet que ho llegis en Quim Monzó fa millor el text i crecque amb això que he dit tothom hi estarà d'acord.No acabo d'estar segur de si aquest discurs farà algún bé a la nostra literatura, del que sí que estic segur es de que la fira del llibre de Frankurt,en general, si que ha anat bé per la literatura catalana i per tant per Catalunya.El sol fet de que es tradueixin obres catalanes a altres idiomes com l'alemany, l'anglès, l'holandès,l'italià el portuguès i moltes més fa obrir fronteres als nostres autors cosa que espero fagi donar a conèixer a arreu la situació de Catalunya. Ara mateix també estic pensant en el perquè moltes d'aquestes obres que estan sent traduïdes a idiomes parlats per molt poca població no han sigut publicades en la tercera llengua més parlada del mòn,l'espanyola, la qual teòricament ens representa però la que també com podem veure,no ens vol donar a conèixer.</div>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1643956537732073275.post-66484590802144817242008-09-21T00:34:00.000-07:002008-09-21T01:25:49.990-07:00Desprès de molt d'esforç...JA TINC BLOG!!Molt bon dia!<br /><br />Avui estreno aquest nou blog amb una mica d'incertesa ja que ara mateix no sé que possar-hi, i tampoc sé el que hi posaré en les properes actualitzacions,bé,he pensat que podria anar posant diversos poema o textos i crec que ho faré. Penso que es una activitat en la que s'haurà de treballar molt, però que a la vegada pot ser divertida. La informàtica i jo no som massa amics, i de moment encara haig de descobrir moltes coses que, ara, desconec totalment. A continuació posaré el poema que dóna nom a aquest blog. Aquest poema ha estat musicalitzat per importants cantautors com ara: Ovidi Montllor i Lluís Llach entre d'altres.<br /><br /><a href="http://es.youtube.com/watch?v=_QVrSz7ZCWM">http://es.youtube.com/watch?v=_QVrSz7ZCWM</a> <strong>Lluís Llach</strong><br /><span ></span><br /><br /><a href="http://es.youtube.com/watch?v=oZl5hCY5Fqg&feature=related">http://es.youtube.com/watch?v=oZl5hCY5Fqg&feature=related</a> <strong>Ovidi Montllor</strong><br /><strong></strong><br /><strong></strong><br /><strong>CORRANDES D'EXILI-PERE QUART</strong><br /><strong></strong><br />Una nit de lluna plena<br />tramuntàrem la carena,<br />lentament, sense dir re ...<br />Si la lluna feia el ple<br />també el féu la nostra pena.<br /><br />L'estimada m'acompanya<br />de pell bruna i aire greu<br />(com una Mare de Déu<br />que han trobat a la muntanya.)<br /><br />Perquè ens perdoni la guerra,<br />que l'ensagna, que l'esguerra,<br />abans de passar la ratlla,<br />m'ajec i beso la terra<br />i l'acarono amb l'espatlla.<br /><br />A Catalunya deixí<br />el dia de ma partida<br />mitja vida condormida:<br />l'altra meitat vingué amb mi<br />per no deixar-me sens vida.<br /><br />Avui en terres de França<br />i demà més lluny potser,<br />no em moriré d'anyorança<br />ans d'enyorança viuré.<br /><br />En ma terra del Vallès<br />tres turons fan una serra,<br />quatre pins un bosc espès,<br />cinc quarteres massa terra.<br />"Com el Vallès no hi ha res".<br /><br />Que els pins cenyeixin la cala,<br />l'ermita dalt del pujol;<br />i a la platja un tenderol<br />que batega com una ala.<br /><br />Una esperança desfeta,<br />una recança infinita.<br />I una pàtria tan petita<br />que la somio completa.<br /><strong></strong><br /><strong></strong><br /> <em>INADAPTAT1714</em>Roger Ampostahttp://www.blogger.com/profile/12118578134962134863noreply@blogger.com4